Joan Brull i Vinyoles (1863-1912)

ca - es
pujar ↑

Joan Brull, crític d'art

Inauguració d’una exposició a la Sala Parés

imatge critic_pares
Grup d’artistes a la Sala Parés de Barcelona, c. 1910. Còpia moderna del negatiu original de vidre. Museu d'Art Jaume Morera; Llegat Dolors Moros, 2010 flickr del Museu

Estavam tots un xich impacients y neguitosos. En Parés ens havia promés iluminar el saló pera nosaltres sols, y reunits en el despatx l'esperavam. Y no's pensin: qui més qui menos, jo crech que tots nosaltres, ja'ls havíam vist els quadros exposats; peró'l desitj de fer comparacions, ó de fruhir lo que se'n diu una inauguració, ens havia fet ser excesivament puntuals, ja que'l nostre amich, y amo del establiment, no compareixia. (...)

Un cop á dins, vàrem fer lo que's fa sempre: donar la volta al saló. Qualsevol podria pensarse qu'ho fem per veure'l conjunt; però res d'això. Es que cada artista busca'l seu quadro ab més ó menos dissimulo. Després,quan tots l'han vist y'ls hi ha semblat qu'es millor que'ls altres, se van formant grupos,y comensan las discusions en veu baixa. Per regla general, l'última exposició es sempre la més dolenta, lo mateix aquí, que á París, que á tot arreu. No sé per qué.

Al rompres el foch, sol pagar el pato algún artista dels qu'encara tenen la sort d'ésser discutits, es á dir, dels qu'encara no tenen el diploma de patúm. Y'l dimecres de la setmana passada varem comensar per en Pichot.

Joan Brull. «Notas d’art. Saló Parés. XVIII Exposició Extraordinaria». Joventut, 21-2-1901, núm. 54, p. 147.