La vida de Joan Brull se situa entre Catalunya i París a finals de segle XIX i principis de segle XX. Va seguir l’itinerari habitual de molts artistes de la seva època, però va tenir una sensibilitat i un estil que el fan únic.
Oli sobre tela, 46 x 50 cm. Col·lecció particular
Com molts nois joves que tenien inquietuds artístiques, va assistir a classes a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, anomenada Escola de Llotja.
Recordo, y no oblidaré may, la impresió què'm feyan els quadros de l'Urgell quan jo era encara xicot. Al sortir de Llotja, sempre'ns aturavam devant d'una botiga dels Escudellers (crech què'n deyan à ca'n Monter), que moltas vegadas exposava obras del mestre.
Completava aquest aprenentatge assistint al taller d’un dels pintors realistes més destacats del moment, Simó Gómez, al barri del Poble-sec. Simó Gómez va ser mestre d’altres futurs pintors, arquitectes i il·lustradors com ara Josep Cusachs, Josep Pascó o Enric Sagnier.
Jo era molt jove, casi una criatura quan el meu germà va presentarmhi pera comensar els estudis de pintor, y may més oblidaré l'efecte què'm produhí'l taller del mestre. (...) En Gómez trevallava entre tots nosaltres, y'l seu model era’l de tots. Allí reynava la veritable expansió, desconeixentse la pose avuy tan comú entre els artistas y'ls aprenents de bohemi. Allí era tot senzill y natural; tots deyam lo què'ns semblava, y las més estravagants hipòtesis y'ls disbarats més garrafals se sentavan y's discutían ab una animació y un soroll que semblava impossible qu'en Gómez pogués trevallar.
Al morir el seu mestre va seguir formant-se amb el pintor i decorador Ramon Padró que el va portar per diversos llocs d’Espanya i va viure un temps a Madrid. Poc temps més tard, gràcies al mecenes Antoni Garriga va poder marxar a París, el destí somniat de tot artista. A finals de segle XIX, París era el centre artístic internacional del moment: lloc de trobada d’artistes, amb nombroses galeries i marxants, acadèmies d’art on hi assistien alumnes de tot el món, a més de celebra-s’hi anualment diversos salons. Allà es va apuntar a l’Acadèmia Colarossi, on va assistir a classes d’un altre pintor, Raphäel Collin que li obriria una nova sensibilitat, i coneixeria molts altres artistes. Tot i viure a París uns dos anys, no es desvinculà de Barcelona sinó que anava participant en la vida artística de la ciutat: a la Sala Parés, a l’exposició inaugural de la nova seu del Cercle Artístic o a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888.
Després del cosmopolita París, Brull va fer un canvi rotund anant a viure a petites poblacions rurals i instal·lant-se durant uns anys a Girona, on va ser un dels protagonistes de la vida artística de la ciutat exposant les seves obres als aparadors de Tito Corominas i la sastreria Cibils. A principis dels anys noranta hi va obrir la “Gran Academia Moderna” amb Prudenci Bertrana, on feien classes de pintura per a homes, i amb hores concertades, per a dones.
Barcelona va ser el seu següent destí, on es va instal·lar a l’antic taller de Simó Gómez al Poble-sec. Durant els últims anys del segle XIX Brull va viure l’ambient artístic barceloní entre els membres i les activitats del grup dels modernistes articulat al voltant dels pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Brull va participar a la Tercera Festa Modernista a Sitges, va freqüentar les tertúlies de la taverna dels Quatre Gats, lloc de trobada dels modernistes.
Encara va fer una segona estada a França, a Neuilly-sur-Seine al costat de la capital, on va participar al gran esdeveniment que va suposar l’Exposició Internacional Universal del 1900, on va ser premiat.
Faltava poch temps pera la obertura de la Exposició Universal de París de 1900. Jo vivia aislat à Neuilly, sense que de la tal Exposició ningú me'n hagués dit res, y lo mateix els hi succehia als altres espanyols residents allí (...) M'havian acceptat dos quadros, els més petits. Dels altres dos, me deyan ab molts modos que no'ls podían acceptar per falta de lloch. Molt bé: paciència. (...) Ja oberta la Exposició, se pot dir qu'al principi'ls artistas no'ns en moviam. Y ab motiu, perquè no's podia presentar un espectacle més grandiós del art modern.
Joan Brull va decidir instal·lar-se definitivament a Barcelona amb la seva família, a una casa a Montjuïc que també li permetia tenir el seu estudi a la planta superior. Durant els primers anys del nou segle XX Joan Brull va esdevenir crític d’art escrivint cròniques artístiques regularment al setmanari Joventut, una publicació de referència per aquells anys a la ciutat. Els escrits evidencien el seu coneixement sobre la pintura europea del moment i són una crònica del gust, les idees i els conflictes de l’art català d’aleshores. La seva feina com a crític li va suposar moltes enemistats perquè atacava indistintament els artistes acadèmics com els joves. Brull formava part de la “penya” de can Parés, on sovint discutia amb Modest Urgell de pintura, literatura i teatre tal com recordava Enric Galwey a El que he vist a Can Parés en els darrers quaranta anys.
A Barcelona va presentar les seves exposicions individuals a la Sala Parés i a la Casa Esteva, Figueras y Sucesores de Hoyos després d’haver participat en nombroses col·lectives tant nacionals com internacionals.
Joan Brull va morir a Barcelona als quaranta-nou anys, deixant un gran llegat artístic. Els seus companys de la Societat Artística i Literària de Catalunya li van fer un homenatge pòstum. El seu deixeble, el galerista Josep Dalmau, organitzaria una exposició retrospectiva el 1924 per homenatjar-lo.
