Fitxa del quadre

• "Calipso" 1896 c.
• Oli sobre tela. 150,5 x 100 cm.
• Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Núm. inventari 010880
• Signatura: "Brull" angle inferior esquerre.
• Temes: Sensualitat, Simbolisme, mites i al·legories

Calipso era una nimfa que vivia a l’illa Ogígia dins una cova amb diverses sales que donaven a jardins naturals i es dedicava a filar i a teixir envoltada de les seves criades, nimfes com ella. Calipso va acollir Ulisses quan aquest va naufragar; el va retenir durant uns quants anys, però tot i que li va oferir la immortalitat l’heroi no es va deixar seduir. La nimfa li donà llibertat per ordres de Zeus (que va enviar Hermes com a missatger) i va procurar a Ulisses fusta perquè es construís un rai, també provisions pel viatge i li indicà quins astres havia de seguir per guiar-se bé. (GRIMAL, Pierre. Diccionario de mitología griega y romana. Barcelona: Paidós, 1981, p. 83)

Llegim a l’Odissea com Atenea explica a Zeus la situació d’Ulisses: “hállase en una isla atormentado por fuertes pesares: en el palacio de la ninfa Calipso, que le detiene por fuerza; y no le es posible llegar a su patria porque le faltan naves provistas de remos y compañeros que le conduzcan por el ancho dorso del mar” posteriorment Zeus diu a Hermes “ve a decirle a la nimfa de hermosas trenzas nuestra firme resolución que el paciente Odiseo torne a su patria”. (Homero. Odisea (traducción de Luis Segalá y Estalella). Barcelona: Libros de Plon, 1978, p. 54-57)

La nimfa Calipso és la primera obra de temàtica mitològica coneguda de Brull, el crític d’art Raimon Casellas (a qui anys més tard Brull criticaria obertament) la descrivia: “La Calipso, del propio autor, se sienta al dintel de la mitológica gruta, tapizada de lujuriosa vegetación (…) El dolor de Calipso abandonada requiere un escenario macilento, luctuoso, como el que ha imaginado Brull para su inconsolable ninfa del mar jónico.”. La tela va ser premiada amb la Medalla de Segona Classe a la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona de 1896. Segons Francesc Fontbona amb aquest quadre Brull “demostrà que s’encaminava definitivament al simbolisme mitològic que l’havia de fer més famós”.

Altres artistes simbolistes havien tractat el tema anteriorment, tal com es veu a la pintura Ulisses i Calipso de 1883 d’Arnold Böcklin (1827-1901), on s’evoca l’isolament i la incomunicació entre Calipso i Ulisses. També Alphonse Osbert va representar-la.

Exposicions

• Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, Barcelona, cat. núm 231. | Barcelona, 1896

Bibliografia

• Catálogo de la Tercera Exposición de Bellas Artes é Industrias Artísticas de Barcelona, 1896, p. 6 (rep.) i 66.
• Catálogo del Museo de Bellas Artes, 1906, p. 31, cat. núm. 76.
• TEMPLE, A. G., Modern Spanish Painting, 1908, p. 110.
• GUASCH, F.; BATLLE, E., Catálogo del Museo de Arte Contemporáneo, 1926, p. 146, cat. núm. 13.
• FONTBONA, Francesc, La crisi del modernisme artístic, 1975, p. 25.
• FONTBONA, Francesc; MIRALLES, Francesc, Del Modernisme al Noucentisme, 1888-1917, 1985, p. 72.
• MENDOZA, Cristina (dir.), Catàleg de pintura segles XIX i XX. Fons del Museu d’Art Modern. Volum I, A-L, 1987, p. 194, cat. núm. 274 (rep.).

Hemeroteca

• CASELLAS, R. "Tercera exposición general de Bellas Artes", La Vanguardia, 22-04-1896, p. 4.
• CASELLAS, R. "Tercera exposición general de Bellas Artes", La Vanguardia, 12-05-1896, p. 4.
• "Tercera exposición general de Bellas Ártes é Industrias Artísticas. Jurado de recompensas. Fallo", La Vanguardia, 17-06-1896, portada.
• La Vanguardia, 07-07-1896, p. 3.

Recursos multimèdia

• OJUEL, Maria. Les exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques de Barcelona (1888-1906). Barcelona: Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013, p.222, 224, 226, 228 (rep.) [en línia]. <http://www.tdx.cat/handle/10803/132670> [Consulta: 27-07-2014]