carrer de Sant Pau. ¿El coneixeu aquest carrer? En aquella hora de fosca en que acaban d'encendre’ls fanals, té l'aspecte d'un túnel inmens, que may sacaba. Al comensar, entrant perla Ronda, es bastant bonich. El campanar romanich de Sant Pau destacantse sobre'l cel, à mà dreta, li dona bastant de caràcter; però al avansar endins, allò es un mareig. El carrer es massa estret pel tráfich que hi ha: carros que no poden passar, la gent aturantse y esperant de mala gana, els carreters renegant y pegant als pobres animals (...) Per fi tot s'arregla, y puch continuar el meu cami, cap à la Rambla. De tant en tant sento uns ulls què'm miran insistenment, revelant la copdicia de guanyar un duro; y altres ulls què'm miran com extranyats del meu ayre indolent. (...) Tombo no sé per quina travesía, y veig la Rambla lluminosa, que, comparada ab aquells carrerons, sembla que hi hagi festa major. Cap allà dirigeixo'ls meus passos, hi arribo, y després me n'entro pel carrer de Fernando, tot iluminat, tot ple de gent. (...) Avuy el trobo ben diferent el carrer de Fernando: tot lluminós, ab las botigas obertas, lluhint als aparadors las mercaderías. Vaig seguint à la gent sens apenas fixarme en res, quan, avans d'arribar à la plassa de Sant Jaume, m'adono, à la esquerra, duna botiga de quadros... ¿No'ls fa extrany això d'una botiga de quadros? A mi si. Que n'hi hagi de betas y fils, està bé; però, de quadros!...