En Simó Gómez havia nascut pintor, puig per naturalesa reunia las qualitats que per'aquest Art se necessitan. A una gran habilitat què'n podríam dir de dits, y que li facilitava en gran manera'l domini del metier hi ajuntava un exquisit sentiment de la bellesa. Son temperament era nirviós-biliós, lo que li donava una percepció tan fina, que moltas cosas, sense necessitat de saberlas, las pressentia. Es aquesta la gran qualitat de tot gran artista. No més cal mirar els dibuixos de la seva última época pera compendre qu'en Gómez era un verdader refinat. Generalment son fets ab llapis plom, sens apenas clar obscur, donant tota la importància à la linia y al caràcter. Aquests dibuixos per mi son lo més notable y personal què'ns ha deixat el mestre. En cambi, avans d'anar à París, dibuixava ab molta trassa, però's ressentia del seu primer ofici de litógraf. (...)

En aquells temps l'estudi d'en Gómez era un centre d'Art ahont no solzament s'hi rebían llissons de dibuix y de pintura. Molts dels literats, poetas y músichs que avuy gosan de fama à Catalunya com Verdaguer, Matheu, Gener, Pitarra, Vidiella, etc., havían passat per aquell taller, veritable niu d'artistas. En la familia Gómez hi havia tres germans; el gran y'l petit eran grabadors, y's reunían al taller del mitjà (en Simó), del que pot dirse què'l gran (l'Enrich), qu'encara avuy es viu, n'era l'ànima, puig encisava sentir à un home com ell, de vasta ilustracio y de gust exquisit. Entre'ls deixebles recordo en Vilaseca, l'arquitecte; en Pascó, avuy catedrátich; en Xumetra, en Gómez Soler, en Barlés, l'Ortembach, l'Imbert...